Fa nou mil anys, les terres que avui dia coneixem com a “Camp de Tarragona” eren molt diferents.

L'última era glacial s’havia acabat feia uns mil·lennis. Un sever canvi climàtic va fondre les glaceres que cobrien gran part d'Europa. Les nombroses rajades d'animals van desaparèixer, i amb elles els pobles caçadors recol·lectors.

El nivell del mar va pujar cent metres, arruïnant els pobles i les cultures primitives que havien florit a les ribes del Mediterrani.

Les poques tribus d'Humans que sobrevivien eren tribus de pastors nòmades, que passejaven per un territori estepari amb el seu bestiar, cercant les pastures més propícies a cada època de l'any.

Amb l'arribada de l'estiu, viatjaven cap a l'interior tot seguint el llit del riu Francolí, de camí cap a les terres fèrtils de l’Espluga. Allà, prop d'unes coves màgiques habitades antany pels Neandertals, muntaven les seves tendes i gaudien d'uns mesos de bonança. Els animals parien i s’engreixaven amb les verdes pastures.

Però també eren temps perillosos. Els óssos i les rajades de llops els aguaitaven per tal de devorar els seus bestiars. Valerosos, s’enfrontaven a ells amb les seves armes rudimentàries.

Alguns gossos feréstecs seguien als Humans, alimentant-se de les deixalles que trobaven al seu darrere. Eren gegantins animals d'extrema ferocitat, descendents dels llops que habitaven a la rodalia del Tíbet.

L’Anita, la nostra narradora, explicarà a nens i joves la història d'una nena nòmada que es va enfrontar a l'ós ferotge per tal de defensar els seus amiguets. Els experts descriuran als nens els hàbits i costums dels pobles nòmades neolítics que van habitar a Europa.